8 anys sense Ramon Barnils

8 anys sense Ramon Barnils ni el seu periodisme

http://www.cugat.cat - Societat

Ramon Barnils

Avui es compleixen vuit anys de la mort de Ramon Barnils. Considerat un exemple de professionalitat i de catalanitat, el periodista santcugatenc va publicar llibres, va treballar a ràdios, diaris i agències de notícies, i va ser professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El grup de professionals que porta el seu nom defensa el llegat de Barnils com a referència de periodisme rigorós.

Barnils va col·laborar en les revistes 'Sant Cugat', 'El Temps' i 'Solidaridad Obrera, entre altres. També va treballar a diaris com 'El Correo Catalán', 'Tele-Exprés', 'Diario de Barcelona', 'La Vanguardia' i a les agències d'informació Europa Press i Efe.

Barnils va publicar llibres com a autor i traductor, entre els quals destaca 'La torna de la torna', una investigació sobre l'assassinat de Salvador Puig Antich coescrit amb alumnes de Periodisme de la UAB. El seu últim llibre va ser 'Història crítica del Barça'. Pòstumament, es va publicar un llibre recopilatori dels seus articles, 'Articles', compilat per Carles Serrat.

La ràdio és el mitjà on va desenvolupar la tasca més coneguda pel gran públic. A Catalunya Ràdio va participar, als anys 80, en programes que han marcat una època radiofònica com 'El mínim esforç' i 'El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico', que presentava al costat de Quim Monzó i Jordi Vendrell. També va col·laborar a 'L'Internauta' i a la tertúlia 'Postres de músic'.

Fa set anys, es va constituir el Grup de Periodistes Ramon Barnils, que treballa per la defensa d'un periodisme rigorós i un espai comunicatiu per als Països Catalans. En paral·lel, el setmanari 'El Temps' organitza anualment un premi de periodisme d'investigació amb el nom de l'escriptor.

Cugat.cat va batejar l'any passat l'estudi 1 de les seves instal·lacions amb el nom del periodista en un acte amb la presència del conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras. Aquest grup també organitza anualment les jornades de periodisme Ramon Barnils.

josep gimeno
Noticia difosa el 13/mar/09

CANTAR A LA FÀBRICA, CANTAR AL "CORO"

Vull recomanar un llibre que he escoltat, si escoltat, a "Blog de nit" de Catalunya Música. El llibre és " Cantar a la fàbrica i cantar al coro " d'en Jaume Ayats Abeyà .
El llibre junt amb un Dvd que porta adjunt ens explica com el cant , temps enrere , era la més gran activitat cultural que hi havia per les nostres contrades amb entrevistes i cants de persones que han servit per documentar la recerca de l'autor.

Els cors obrers a la conca del Ter mitjà un nou llibre del Museu Industrial del Ter.Aquest és el segon volum de la col·lecció "La Turbina", coeditat amb Eumo Editorial

El dia 12 de desembre, a les vuit del vespre, es va presentar el llibre Cantar a la fàbrica, cantar al "coro". Els cors obrers a la conca del Ter mitjà. El llibre ha estat el resultat d'un llarg procès de recerca del Museu Industrial del Ter coordinat i redactat per Jaume Ayats i en el qual van participar els següents investigadors: Pere Casas, Emili Bayón, Montserrat Cañellas, Carles García i Joaquim Guinart en diferents parts d'aquest procés.

La recerca que és la base d'aquesta publicació va rebre un ajut ACOM del Departament d'Innovació Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya l'any 2005. Per la publicació hem comptat amb la col·laboració del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i del Consell Comarcal d'Osona. Aquest és el segon volum de la col·lecció "La Turbina", del Museu Industrial del Ter. Ara fa un any es presentava el primer volum Nouvinguts a la ciutat. La construcció urbana de Manlleu, 1900-2005.

Per saber-ne més: LA DEVOCIOTECA,

La presentació va anar a càrrec de l'historiador Josep M. Muñoz, del musicòleg Joaquim Rabaseda, de Ramon Fontdevila, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, i de Pere Prat, alcalde de Manlleu.

La creació de les societats corals a la conca del Ter mitjà no es va fer des del no-res. Abans dels coros -i a l'entorn dels coros- ja hi havia una societat que cantava, i que cantava "a veus": les dones a les fàbriques; els homes a les tavernes, a les caramelles i a les confraries religioses.

Les societats corals, els orfeons i els cors religiosos varan constituir el teixit associatiu -de les ideologies i de l'oci- des del principi de la industrialització, cap al 1860, fins a les crisis tèxtils de les dècades de 1960 i 1970.

Cantar a la fàbrica, cantar al coro ens acosta a les preocupacions, a les lluites i als desitjos que, gràcies al fet de cantar junts, els obrers compartien i confrontaven. Tavernes i republicanisme, cors satírics i creences religioses, catalanistes i anarquistes, el "progrés" i la "tradició", les dones i els homes, es barregen en les pàgines del llibre i dibuixen una societat molt activa, potent i amb gran capacitat de transformació. Cantar va ser decisiu en l'entrada a la modernitat i en l'orgull de formar part de la "societat dels treballadors".

Jaume Ayats Abeyà (Vic, 1960) és músic i professor d'etnomusicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha investigat les músiques orals en entorns molt diversos, des les balades i les polifonies antigues fins a les manifestacions de carrer contemporànies.

XIV Caminada Popular

Diumenge 8 de març, Dia de la Dona Traballadora

Desde fa 14 anys fem la caminada el primer diumenge de març, si no es el primer diumenge de quaresma, en aquest cas coincideix per tant ho hem fet el diumenge seguent.
Amb 271 participants l'hem fet, per segona vegada, pel riu tot planejant i amb una mica de pujada al final

Com sempre he fet de control de pas, no al turó del Rabaixí com es habitual, si no a la riera de Torrelles sota el pont del Carrilet.

L'any vinent serà la XVa edició, per on la farem?, per la muntanya?, pel riu? o tota la volta sencera?, ja ho veurem

FINS L'ANY VINENT

Assemblea ENS de Comunicació

Avui hem fet l'Assemblea General Ordinaria 2009 a la nova seu de la Fundació PACO CANDEL (situada al carrer Mare de Deu del Port 363 int de Barcelona).



Pel que a mi em pertoca, continuo a la Junta com a Vocal Primer dos anys més amb la pretensió de fer de l'ENS el principal lloc d'entrada de l'agenda de Cultura popular de Catalunya, es a dir coordinar les agendes d'actes dels vint-i-dos socis de cara l'any vinent. Una iniciativa meva poc vistosa però espero que efectiva i útil

Junta Elegida amb el coordinador i l'assessor